El Ple de l’Ajuntament d’Ares, en sessió extraordinària realitzada en data 17 de maig de 2006 va aprovar, entre altres qüestions, començar la tramitació de l’expedient d’adopció de l’escut oficial del municipi.

Arran de les darreres investigacions realitzades pel cronista oficial d’Ares, En Pere Enric Barreda, en el marc del conveni formalitzat entre l’Ajuntament d’Ares i la Universitat de Barcelona, s’han interpretat un gran nombre de documents els quals han permet traure certa llum en la matèria relativa a l’escut oficial d’Ares.

“L’escut usat actualment reprodueix fidelment el que es va representar en forma ovalada a la nova església decorada al voltant de 1740, i per tant porta uns adornaments exteriors en forma de cartel·la d’estil barroc-rococó. A l’interior no hi ha un vertader escut quartelat, sinó que sobre un camp d’atzur o blau comú hi ha els quatre elements heràldics que el composen, que són: al cap la creu vermella de l’Orde de Montesa; al centre a la mateixa alçada el castell (símbol de l’antic castell amb jurisdicció senyorial pròpia) i els quatre pals de la casa reial; i al peu l’emblema parlant dels dous bous junyits que llauren (= aren) a parell.

La destrucció general d’edificis, art i documentació que va patir la vila el 1707 no va deixar cap representació anterior de dit escut, tret de tres testimoniatges, un sobre pedra i dos sobre objectes del tresor parroquial que es van perdre a la guerra civil, per tant només en queden descripcions prou incompletes.

Sobre pedra resta un escut del segle XVII que figura damunt del dintell de la porta de l’edifici que era Hostal de la Vila. Es tracta de pedra blanca de la Montalbana i està prou ben conservat malgrat la poca duresa del material. Presenta els quatre elements abans esmentats en la mateixa disposició, amb un detallisme prou gran com per preferir-los als altres (excepte en el cas del cromatisme).

D’aproximadament 1460 era el calze gòtic de l'església, on degut al seu reduït tamany (25 cm. d'alçada) l'escut es representa de forma resumida, sense que apareguen els atributs reial i senyorial (fons blau, losange d'or, castell de tres torres i dos bous, un a cada costat).

De març de 1562 era la creu parroquial major de l’església, d’estil plateresc però amb reminiscències gòtiques, obra morellana de Gaspar Santalínia. Amb una alçada superior al metre, tenia al pom hexagonal, una representació de l’escut que Milian no descriu, per tant no es devia diferenciar de l’actual.

Tanmateix, a finals del mateix segle es va publicar l’obra de Bernat Espinalt, on es fa una descripció de l’escut que, tot i coincidir amb els elements tradicionals, trenca amb molts segles de tradició perquè:

a) no respecta la forma externa tradicional en losange o ovalada (que substitueix per una de quadrilonga de punta rodona)

b) no respecta el camp uniforme tradicional d'atzur o blau (que substitueix per gules, or o argent)

c) no respecta la distribució tradicional dels elements i a més fa un quarterament inexistent”.

El mateix decret regula la normativa corresponent a la bandera. Donat que el municipi d’Ares fins el moment no tenia cap bandera oficialitzada i, segons l’informe d’En Pere Enric Barreda:

“No té un ús continuat, però es considera com a tal l’emblema de la casa reial que també apareix tradicionalment a l’escut com a mínim des de 1562. Aquest ús es fonamenta a partir de tres fets històrics decisius com són:

a) la conquesta i domini reial de Jaume I sobre el castell d’Ares entre 1231 i 1237, quan en fa donació al cavaller aragonés Don Ladron

b) els dos dominis successius de Jaume II, primer entre 1293 i 1294 i després entre 1307 i 1320 arran de la dissolució de l’orde del Temple

c) el reial privilegi de salvaguarda i protecció atorgat temporalment el 24 de març de 1393 per Joan I a la vila d’Ares i a altres del Maestrat de Montesa. Tal com es documenta pocs anys després a Benassal, Vilafamés, Sant Mateu i Les Coves de Vinromà, per posar en pràctica dit privilegi es desplaçava un delegat reial que feia un pregó públic en nom del rei i després posava penons amb els colors reials als llocs més elevats de la vila per representar físicament la protecció del monarca.

La representació a color de la bandera reial cronològicament més propera a la data del privilegi és la que figura al full 38 verso del registre 2282 de la Cancelleria de l’Arxiu Reial de Barcelona. Es tracta d’un privilegi que el rei Martí I atorga al Gremi de Drapers de la ciutat de València, on li permet usar els colors reials amb el símbol o escut gremial al damunt. Per tant, es veu clarament que en llevar el simbol gremial tenim com era la bandera reial llavors: de forma bocellada (es fa estreta a partir de la meitat), quatre pals de gules sobre fons d’or.”

El ple de l’Ajuntament, en la mateixa sessió de data 17 de maig va proposar com a bandera oficial del municipi la que sobre camper d’or porta quatre pals de gules. L’aprovació definitiva de la bandera, d’acord amb el que preveu el decret, està condicionada a l’escut.

Respecte al nom del municipi, el ple en la mateixa sessió va aprovar actualitzar la denominació del municipi recuperant la tradicional d’Ares del Maestrat.

“La denominació oficial vigent del municipi és la d’Ares del Maestre, que va substituïr entre els segles XVII (1690) i XVIII la tradicional d’Ares del Maestrat (de Montesa). Aquesta denominació completa apareix per primera vegada a un document de 1358, en què dos veïns d’Ares “del Maestrat de Montesa” es comprometen a pagar una quantitat a un veí de Xàtiva.

Tanmateix, la denominació “del Maestre” és equívoca, ja que Ares no va ésser mai domini directe del mestre de Montesa (com, per exemple, la vila de Cervera del Maestre), sinó que formava una comanda independent administrada per un comanador sense intervenció directa del mestre de Montesa. Per tant, és més correcte dir-li “del Maestrat”.

Val a dir que esta distinció era innecessària a nivell local o comarcal, però es feia necessària dins del Regne de València per no confondre’s amb Aras de Alpuente, que en temps forals tenia també Ares com a nom oficial.

Segons el filòleg Joan Coromines, al seu Onomasticon, el topònim Ares té etimologia llatina (arae = “altars”) i s’aplica a “altars prop d’un pas de muntanya on es fan ofrenes a déus protectors dels ports”. En el nostre cas el pas és el coll d’Ares, i els altars bé el castell d’Ares o bé l’emplaçament de l’ermita de Santa Bàrbara i actual cementeri.” (a la secció d'història de la web teniu més informació al respecte)

Al Butlletí Oficial de la Província de Castelló del passat dijous 7 de juny es va publicar el corresponent edicte pel qual comença el termini d’exposició pública durant el període d’un mes a efectes d’al·legacions, estant pendent a hores d’ara la publicació al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.