El Barranc dels Horts es troba al bell mig de la comarca de l’Alt Maestrat dintre del terme d’Ares del Maestre. Està orientat en la direcció NE-SO, té una longitud d’uns 5 km i les alçades del punt més baix i més alt són respectivament 680m i 1160m. Com a la resta de barrancs de la zona es poden apreciar clarament l’alternança d’estrats calcaris i argilosos.
El règim fluvial del barranc el marquen les pluges, tal i com passa a la majoria de rieres de la conca mediterrània, sent habituals les avingudes a la tardor. Tot i això la llera del barranc acostuma a estar seca sempre. Pel que fa als punts de surgència d’aigua trobem dues fonts, una al capdamunt del barranc (font de la Fenasosa) i una altra a mitja alçada (font dels Horts), totes dues amb un règim estable al llarg de tot l’any.
El tipus de vegetació que s’hi troba al barranc és el propi d’un bosc mediterrani de muntanya, el bosc està format bàsicament per espècies caducifòlies com la carrasca, el roure valencià (gal·ler), l’auró, servals… encara que també se’n troben de perennes com el grèvol, el teix o la savina. Aquests últims són vestigis vius de les darreres glaciacions, són espècies pròpies de climes una mica més freds. Al sotabosc trobem diferents espècies en funció de l’alçada, així a les parts més baixes del barranc sovintegen argelagues roges i el romer mentre que a les parts més altes aquests són substituïts per coscolls, argelagues i eriçons. No hem d’oblidar la gran quantitat d’altres plantes que es poden veure, espígols, timonets, sàlvies, saboritja, poliol blanc, hedres, til·lers i d’altres. Algunes han servit per crear petites àrees de protecció especial anomenades microreserves.
No cal dir que la característica més destacable del barranc no està tant en la varietat d’espècies com en la qualitat de les mateixes i l’equilibri al qual ha arribat l’ecosistema. Són destacables els exemplars de carrasques i gal·lers centenaris, si bé no per ser excessivament vells per el gran nombre d’exemplars que hi ha. És realment extraordinari que s’hagi conservat el bosc en la seva totalitat al llarg dels segles, per què? Tan sols hem de fer un repàs de la història recent de la comarca.
La postguerra va venir acompanyada d’una època de crisi que va desencadenar amb una forta emigració cap a les ciutats que començaven a industrialitzar-se, en particular cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. Lògicament aquest fenomen de l’emigració no agradava a ningú i tots intentaven retardar al màxim la sortida del poble. Els propietaris dels masos podien allargar més la situació ja que tenien béns materials per a anar subsistint, un d’ells era la llenya dels boscos, el carbó. Aquesta situació de precarietat econòmica va forçar la tallada massiva de molts boscos, encara ara s’expliquen vertaderes barbaritats que es van fer durant aquells anys, des de tallar exemplars majestuosos fins a desforestar barrancs sencers, el que es coneixia per l’expressió de tallar a mata rasa. Sortosament la capacitat de regeneració dels boscos és espectacular, especialment la dels de carrasques, avui podem contemplar nous boscos en llocs on van ser totalment tallats. Malauradament les característiques d’aquests boscos regenerats són diferents de les dels originals.
Val a dir que la decisió de tallar els arbres del bosc era una decisió dura, per als propietaris era com tallar per sempre més part de la seva pròpia vida, i al mateix temps el mas quedava devaluat, ja no tenia llenya… Evidentment també hi havia d’altres que es varen veure cegats per l’avarícia i tallaren sense coneixement. Per sort els propietaris del Barranc dels Horts no van arribar a aquests extrems i únicament van tallar la part inferior del barranc, conservant-se fins avui la resta del bosc. De fet el bosc d’arbres centenaris del Barranc del Horts és un dels pocs supervivents de l’època del carbó, passejar pel barranc ens pot donar una idea de com eren els boscos abans d’aquells anys, en certa manera és com viatjar una mica al passat.
El barranc avui
El Barranc està dividit en tres finques, el Mas de la Belladona, el Mas Vell i el Mas del Barranc dels Horts, d’aquestes tres dues foren comprades per la Fundació Caixa Castelló l’any 1992 com a part de l’obra social de la mateixa. Des de llavors s’han desenvolupat tota una sèrie d’actuacions al barranc per tal de conservar-lo i millorar la seva gestió.
Entre les diferents tasques que es duen a terme destaquen:
- la reforestació de la part baixa del barranc amb espècies autòctones com aurons, alzines, roures…
- la creació de tres microreserves de flora protegida. Les microreserves són una figura de protecció creada per la Conselleria de Medi Ambient de la G.V., són petites parcel·les amb un règim de protecció especial destinades a conservar espècies de flora endèmiques, en perill d’extinció o simplement exemplars amb un interès destacable.
- les diferents mesures de prevenció d’incendis com ara la neteja del sotabosc.
- actuacions de manteniment i conservació de l’element més emblemàtic del barranc, el bosc d’exemplars centenaris.
Aquest conjunt de carrasques i gal·lers majestuosos són realment impressionants, seure a la seva ombra és un plaer que no deixa ningú indiferent. La seva contemplació invita a la reflexió, com serien els nostres boscos abans? Quants arbres com aquests han sigut tallats? Realment t’adones del mal que durant segles s’ha fet al bosc, per sort encara tenim algun racó com el Barranc dels Horts per a mostrar a les noves generacions que és possible un model de bosc diferent basat en la gestió sostenible.
En aquest sentit és d’agrair la labor de difusió que fa la Fundació organitzant visites guiades al barranc per a grups d’escoles i instituts. La protecció i conservació del medi no s’ha de fer exclusivament actuant sobre ell, sinó que hi ha una part de formació i educació molt important i per desgràcia no sempre es té en compte.